El JuanRa en contra del segrest de les nenes de Nigèria
El passat 14 de Maig, grans i petits vam sortir al pati de l'escola per a mostrar el nostre rebuig pel segrest de les nenes de Nigèria. Aquest acte es va realitzar simultàniament a numeroses escoles de Catalunya.
Aquest va ser el manifest que es va llegir aquell dia:
“Al món cada dia hi passen moltes coses. Hi ha moltes notícies, de vegades són notícies que només interessen a la gent més gran, i d’altres són notícies tant per petits com per grans. Avui estem tots aquí al pati, per parlar d’una notícia molt important que ens afecta a tots, tant grans com petits.
De vegades hi ha notícies que són alegres i ens fan estar contents, d’altres no són pas bones notícies i ens fan posar tristos.
De vegades hi ha notícies que parlen de coses que passen al costat de casa nostra, d’altres en canvi passen més lluny. A d’altres continents fins i tot. Hi ha notícies que són tant importants que tan se val si passen a prop o lluny.
Fa unes setmanes, en un país de l’Àfrica, que es diu Nigèria, un grup de persones van entrar en una escola i van segrestar a 300 nenes. Les van segrestar perquè pensen que les nenes no han de tenir els mateixos drets que els nens. Creuen que les nenes no han d’anar a l’escola, ni tenen dret a estudiar.
Tots vosaltres sabeu que amb això no hi podem estar d’acord, doncs tots els infants del món tenen dret a anar a l’escola a aprendre lletres i números, colors i cançons així com aprendre a compartir, a riure i a opinar.
És per aquest motiu que tots els nens, nenes i mestres de l’escola estem al pati per ensenya’ls-hi a aquestes persones tot allò que nosaltres ja sabem:
Que no importa el color de la pell, ni el lloc on neixes, ni la llengua que parles ni tampoc la religió que tens, ni molt menys si ets un nen o una nena, perquè tots tenim els mateixos drets.
A l’escola també aprenem que no ens hem de quedar de braços plegats davant les injustícies, i que és important fer sentir la nostra veu condemnant les actituds que no ens semblen correctes. La millor manera que tenim és fent un acte pacífic com aquest per demanar que alliberin aquestes nenes i les deixin tornar a casa, i sobretot les deixin tornar a l’escola per seguir aprenent i descobrint que al món cada dia hi passen moltes coses, coses alegres i coses tristes, coses que interessen a la gent gran i coses que interessen a tothom...”
Aquest va ser el manifest que es va llegir aquell dia:
“Al món cada dia hi passen moltes coses. Hi ha moltes notícies, de vegades són notícies que només interessen a la gent més gran, i d’altres són notícies tant per petits com per grans. Avui estem tots aquí al pati, per parlar d’una notícia molt important que ens afecta a tots, tant grans com petits.
De vegades hi ha notícies que són alegres i ens fan estar contents, d’altres no són pas bones notícies i ens fan posar tristos.
De vegades hi ha notícies que parlen de coses que passen al costat de casa nostra, d’altres en canvi passen més lluny. A d’altres continents fins i tot. Hi ha notícies que són tant importants que tan se val si passen a prop o lluny.
Fa unes setmanes, en un país de l’Àfrica, que es diu Nigèria, un grup de persones van entrar en una escola i van segrestar a 300 nenes. Les van segrestar perquè pensen que les nenes no han de tenir els mateixos drets que els nens. Creuen que les nenes no han d’anar a l’escola, ni tenen dret a estudiar.
Tots vosaltres sabeu que amb això no hi podem estar d’acord, doncs tots els infants del món tenen dret a anar a l’escola a aprendre lletres i números, colors i cançons així com aprendre a compartir, a riure i a opinar.
És per aquest motiu que tots els nens, nenes i mestres de l’escola estem al pati per ensenya’ls-hi a aquestes persones tot allò que nosaltres ja sabem:
Que no importa el color de la pell, ni el lloc on neixes, ni la llengua que parles ni tampoc la religió que tens, ni molt menys si ets un nen o una nena, perquè tots tenim els mateixos drets.
A l’escola també aprenem que no ens hem de quedar de braços plegats davant les injustícies, i que és important fer sentir la nostra veu condemnant les actituds que no ens semblen correctes. La millor manera que tenim és fent un acte pacífic com aquest per demanar que alliberin aquestes nenes i les deixin tornar a casa, i sobretot les deixin tornar a l’escola per seguir aprenent i descobrint que al món cada dia hi passen moltes coses, coses alegres i coses tristes, coses que interessen a la gent gran i coses que interessen a tothom...”
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada